Un poema de comiat

---avui és vint-i-dos de juny de dos mil tretze, és bon moment per deixar-vos llegir el poema de comiat que vaig fer per als nens i nenes de sisè de primària de l'escola Garcia Fossas d'Igualada---entre tots aquests nens també hi ha la Marina, la meva preciosa filla, que entre altres coses ara ja em diu que se sent preparada per començar una nova etapa a l' E.S.O---vaig tenir l'honor de llegir-lo durant el sopar de fi de curs que es va fer el dia quinze de juny de dos mil tretze, el mateix dia que presentava "Amor i Silenci" a Igualada---

Quan creies que el full de ruta

havia esdevingut petit

en tots els àmbits del propi fer,

vas adonar-te del gran i immens futur

que venia precedit amb anys plens d’escola i experiència.

Esmorzars a la pista del pati del Garcia Fossas

que ja des de ben menuts

feien preveure les ganes de créixer dels nostres fills.

I si,

ara  ja se’ns han fet grans…,

ara si que ja són autèntics prínceps i princeses

-sempre de bona voluntat-

amb caràcters formats a les seves consciències,

amb prou personalitat dins els rostres

fent-nos veure a nosaltres, els pares,

que és ara quan emprendran un llarg i ample viatge

que els portarà de ple a fer eterna la seva humanitat inacabable.

Gràcies fills!

Gràcies  nois i noies

per fer-nos saber dia rere dia

que sou allò més important que tenim.

Moltes gràcies a totes les professores i a tots els professors

per acompanyar-los durant aquesta etapa educativa.

Marc Freixas, poema del quinze de juny de dos mil tretze