Aquell que vulgui
ja em trobarà
ni que sigui sabent que les penes
sovint es van ofegant per dins la pròpia mar,
amb la sort, de tant en tant, d'anar treient el cap fora l'aigua...,
sabent del cert encara més
que tampoc tenia previst
tenir trenta dies seguits de pluja al calendari.
Ja em trobareu
ni que sigui enderrocat
sota la mar que empresona les ferides.
Però si em voleu tenir a la vora, no patiu...,
vindré amb vosaltres, amb tot el cor obert
des de les meves mans fins a les vostres.
Marc Freixas, a cinc de juny de dos mil tretze
Sóc en Marc Freixas i Morros, un poeta de carrer que vola com un ocell sense traves, una paraula que viu en cada vers. Bloc de llibertat poètica per fer de la cultura una flama encesa que batega inevitablement per dins del pensament. Foc a les mans, País etern i amor sense límits.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada