Busques de refer la vida
enmig de tres quarts de camp de maduixes
que deixaries menjar a la teva ànima més volguda.
Trobo a faltar
la presència personificada dels petons, i parlar,
i escoltar tot el que em pugui dir, i sé
que de ben segur em demana que estimi sense fi, i ho faig,
i ho faig de gust, amb ganes, i deixant-me la pell
damunt la catifa dolça d'aquestes maduixes
que tu et menjaries amb tot l'afany d'un amor en plenitud.
T'estimo, et deixo fer,
m'agafes les mans, me les deixes, m'acaricies
i em fas el petó més llarg que mai ningú m'havia fet.
Marc Freixas, a vint-i-tres de juny de dos mil tretze
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada