A la punta dels palmells
i a la boca de les mans,
és on comença el llarg camí
per escriure amb gran plaer
la puresa indescriptible de les coses.
Amatent, gens abatut,
enfilo el mapa geogràficament perfecte
de tots els camins de tu, inesgotables,
i tal volta, delineats amb tota la cura
d'aquesta boca de les teves mans
que hi ha a la punta dels palmells,
i retenen tot l'amor que et tinc
perquè configures la bellesa infinita...,
configures el mapa indescriptible de les coses,
i ets la dona geogràficament perfecte
que habita en tots els meus poemes.
Marc Freixas, a disset de novembre de dos mil tretze
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada