Arrels

Emancipava el corc
dins les entranyes emocionals
per arribar al paradís de les arrels...,
per travessar el mur de la tristesa
i creuar la fina essència de la paraula
amb un cert gust de victòria filosòfica.
Lluitàvem pel somni i el destí,
per créixer amb els llibres alçats, i els ulls
plens de vida i pensament, i experiència
i esforç col·lectiu... i també lluitàvem
per no equivocar el camí,
per esdevenir futur
i arribar al paradís invencible
de les nostres arrels impertorbables.

Marc Freixas, a vuit de novembre de dos mil tretze

Els companys de TOT POEMES del "feisbuc"
han afegit aquesta foto al poema -milions de gràcies!

Aportació de Marc Freixas Morros