Ara que és temps
de plena collita de fred,
haurem d'estendre la paraula
amb guants i bufanda, rentant-li la cara
per fer-la certa a través d'una bona imatge.
Avui, però,
haurem d'estendre la mirada,
i entendre la paraula de la primera inicial
perquè tenim el deure inequívoc
de trobar sentit comú a les coses
en aquest hivern glaçat de dubtes
que refreda les nostres mans
en la plena collita de fred
d'aquest designi
que no acull
ni protegeix.
Marc Freixas, a vint-i-set de novembre de dos mil tretze
-no us confongueu amb algunes paraules-
-el poema està escrit tal i com volia escriure'l-
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
bo marc !! m'agrada molt aquest poema !
ResponEliminafelicitats
;-)