Feu de mi
l'escorça que traspua sensibilitat.
Enroqueu la meva sang dedins
i convertiu el cos que tinc
en una mena de dimoni bo...,
destrosseu àngels de la nosa
i deixeu-ne engrunes d'ossos fèrtils.
Després cremeu tota la carn
i treballeu les cendres
fins fer-ne art
d'enorme cor.
Tocareu l'esperit rebel
de tots els dies que hauré viscut...,
encendreu la llum infinita de la llibertat,
del perquè d'aquest llarg camí d'escriure
que no apagarà el batec intens i sostingut
d'aquesta eterna flama efervescent
que ha volgut poetitzar la vida
en nom dels versos lliures
i de tots els carrers trepitjats.
Marc Freixas, a vint-i-vuit de novembre de dos mil tretze
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada