He de reconèixer que això de passejar-me per un cementiri el dia de Tots Sants
no és una sensació gaire agradable, i menys encara, quan em sé del cert un intrús enmig de tanta parafernàlia de la qual ja fa molts anys que no me'n sento part. Vull dir que partint de la base de que no crec en cap de les religions existents, tot i respectar-les perquè cadascú té dret d'escollir el què vulgui en la seva vida, doncs com deia, vull dir que malgrat tot, he de confessar que si hi vaig anar, també va ser per demostrar-me a mi mateix que no tinc cap inconvenient per veure els éssers estimats que hi descansen -no sé si en pau o senzillament en silenci i sense fer soroll-.
Marc Freixas, a dos de novembre de dos mil tretze
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada