Tinc el dibuix d'una imatge
per uns ulls ansiosos de veure la bellesa.
Hi ha moments
per a tots els espais que et vull fer en vers.
Tinc en la promesa un desig :
desig de fer possible una il·lusió
per poder viure en llibertat.
Tinc, malgrat tot,
el problema de conviure amb la tremenda angoixa
d'una timidesa que em posa difícil molt sovint
el fet de parlar davant dels altres
amb la tranquil·litat volguda, i tant és així, i per això,
que et faig saber a través de les paraules, que tinc
-malgrat tenir aquestes dèries indesitjables-
un poema que t'escric sense final, i que em serveix
per expressar sentiments molt ben guardats
que deixaré sense manies
a persones com tu,
a lectors infatigables,
a gent de prop i de lluny, i també
a possibles literatures casuals, d'aquelles
que creia que mai abastaria amb la mirada.
Desgranarem junts,
de mica en mica, però sense descans,
a tots i cadascun dels pensaments de la pròpia inspiració.
Tant és així, i per això,
que tinc tot el què tinc
i ja és molt!
Marc Freixas, a dinou de setembre de dos mil tretze
Sóc en Marc Freixas i Morros, un poeta de carrer que vola com un ocell sense traves, una paraula que viu en cada vers. Bloc de llibertat poètica per fer de la cultura una flama encesa que batega inevitablement per dins del pensament. Foc a les mans, País etern i amor sense límits.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada