Pensaments d'inspiració

Tinc el dibuix d'una imatge
per uns ulls ansiosos de veure la bellesa.
Hi ha moments
per a tots els espais que et vull fer en vers.
Tinc en la promesa un desig :
desig de fer possible una il·lusió
per poder viure en llibertat.
Tinc, malgrat tot,
el problema de conviure amb la tremenda angoixa
d'una timidesa que em posa difícil molt sovint
el fet de parlar davant dels altres
amb la tranquil·litat volguda, i tant és així, i per això,
que et faig saber a través de les paraules, que tinc
-malgrat tenir aquestes dèries indesitjables-
un poema que t'escric sense final, i que em serveix
per expressar sentiments molt ben guardats
que deixaré sense manies
a persones com tu,
a lectors infatigables,
a gent de prop i de lluny, i també
a possibles literatures casuals, d'aquelles
que creia que mai abastaria amb la mirada.
Desgranarem junts,
de mica en mica, però sense descans,
a tots i cadascun dels pensaments de la pròpia inspiració.
Tant és així, i per això,
que tinc tot el què tinc
i ja és molt!

Marc Freixas, a dinou de setembre de dos mil tretze