Com t'ho podria dir
per no caure en el parany
del mal terrible que ens fa de temps enllà!
Sense calze, i amb una sang
que no és cristiana, però que és ben catalana!
Reconeixerem el camí pla de la victòria,
tal volta
alliberada de les antigues batalles...,
tanmateix
m'allunyo per camins estables
de la pròpia coneixença poètica del carrer.
Marc Freixas, a disset de setembre de dos mil tretze
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada