Tenim les mans
plenes de tendresa, i els peus
plens de petjades, i el cor
ple d'amor, i el cos
ple de llibertat... i la boca
plena de somriures, i la vida
plena de puresa, i per tant,
no ens cal fer mala cara
perquè és temps de regalar els ulls
a la bellesa d'algun quadre,
i és temps de dir paraules
que s'escriuen abraçades
a l'amor amb un pinzell.
Ara tot esdevé color, i tot
és un somni que haurem de fer
sense perdre ni un instant d'esperança...,
haurem de fer saber a tothom
que portarem la bellesa d'algun quadre
fins a trobar el paisatge somiat a cada cos.
Marc Freixas, a divuit de setembre de dos mil tretze
Sóc en Marc Freixas i Morros, un poeta de carrer que vola com un ocell sense traves, una paraula que viu en cada vers. Bloc de llibertat poètica per fer de la cultura una flama encesa que batega inevitablement per dins del pensament. Foc a les mans, País etern i amor sense límits.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
molt bé marc, un poema com sempre ple de determinació , puresa i esperança
ResponEliminauna abraçada, poeta de carrer !! ;-)
deliciós
ResponElimina