Per uns, la poesia
és aquella força
que desprèn la bellesa
en qualsevol carrer a plena llum.
Per altres, la poesia
és aquella crueltat
que desprèn la foscor
en qualsevol carrer sense vida.
Per tant, queda clar
que el fet d'escriure versos
no implica necessàriament
copsar només un camí de roses...,
queda clar, doncs,
que tot esdevé amb sentit
quan la precisió de la realitat que ens envolta
és posada en pràctica
a través de la necessitat de fer justícia.
Marc Freixas, poema del vint-i-vuit de setembre de dos mil tretze
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada