Torno a recordar

--un poema del dos mil quatre que recorda--


Torno a recordar aquelles gotes de pluja de novembre com si fos ahir.
Torno a recordar aquella tarda que portava recolzada al braç en Miquel Martí i Pol, mentre plàcidament llegia unes línies poètiques de "bellíssims" versos en el llibre de les seves solituds.
Torno a recordar aquell sucre dolç de l'amor que he pogut assaborir en els llavis tendres de la meva estimada companya de trajecte amorós i sempre sincer.
Torno a recordar aquelles branques nues que un dia vaig composar per apaivagar el patiment de la vida... torno a recordar el temps d'un poeta de referència que m'ocupa les hores d'una bona lectura poètica actual i moderna : recordo a Sergi Yagüe i Garcia.
I també torno a recordar el poema que dibuixa amb les paraules al poeta, i al poeta que dibuixa amb les paraules el seu vers a cada instant : recordo a l'amic Vicenç Ambrós i Besa.
Torno a recordar aquella pell que vesteixo amb les meves mans quan t'acaricio el cos sencer.
Torno a recordar aquell passar per tot arreu on em sigui possible.
Torno a recordar la llibertat que sento quan escric allò que vull enviar amb un missatge sempre poètic.
I torno a recordar el meu cor bategant amb força per uns Països Catalans que vull ben lliures i ben dignes i orgullosos de ser i existir.
Torno a recordar el naixement d'una nena amb ulls blaus que em té tot encisat... meravellat per la seva llestesa i bocabadat per la bellesa que desprèn el seu somriure.
Torno a recordar el llarg camí d'escriure que encara em queda per fer.
Torno a recordar a Pablo Neruda i el seu nom autèntic : Neftalí Ricardo Reyes Basoalte, que va néixer a Parral (Xile) el dotze de juliol de mil nou-cents quatre, i que em nego rotundament a recordar mort, i per tant, el guardo sempre viu a la meva memòria per mantenir-me ferm al seu costat eternament... -i és que em torno a recordar del nom legal de Pablo Neruda quan aquest ho va ser, i em recordo encara més d'aquestes paraules que va escriure : "Puedo escribir los versos más tristes esta noche".
I em torno a recordar de tu que sempre em llegeixes...,
gràcies per recordar-te de mi.

Marc Freixas, a cinc de novembre de dos mil quatre