Teniu nens i nenes :
el món és vostre.
No ploreu per un dia sense somriures.
Escolteu l'aigua del mar, del riu i de la pluja
i beveu-ne si teniu una set d'infant,
que això us farà feliços per sempre.
No marxeu del meu costat,
que en la distància us podré veure
i agafaré ben fort les vostres mans
mentre imagino un somni dolç per fer-vos riure.
Teniu petits amics :
l'amor és vostre.
Estimeu i jugueu per ser estimats,
però no ploreu per un dia sense somriures.
Si voleu, podeu cantar-me una cançó
amb les vostres veus dolcíssimes
i porteu-les al meu espai,
que prou falta li fa la innocència!
Tanqueu-me els ulls
amb mans delicades d'infant
i passegeu-les arreu del món sencer,
que de mans com les vostres
de ben segur no n'hi ha enlloc.
Marc Freixas, a vint-i-sis de setembre de dos mil tretze
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada