dijous, 5 de desembre del 2013

Poema de nadal d'enguany

El poema de nadal d'enguany
podria ser com el de fa un any, però no ho és
perquè el poema de fa un any
també podria ser com el de fa cent anys, i això és així
perquè la realitat palpable de les coses
és que per anys i centenaris
i mil·lenaris i segles de segles que passin,
sempre acabem fent el mateix poema de nadal.
Diuen que s'ha de fer per quedar bé,
perquè toca, per ser un senyor
i no sé quantes bestieses més.
I siguis poeta de carrer
o poeta d'etiqueta -que d'aquests n'hi ha uns quants!-
sempre hi ha qui et demana el poema corresponent
quan arriben aquestes dates assenyalades
que truquen a la porta d'un any que ha de venir.
Per tant, amb orgull personal
i la paciència bastant desgastada, confesso :
que acabo de fer el poema de nadal d'enguany,
que podria ser com el de fa un any, que no ho és
perquè el poema de fa un any
també podria ser com el de fa cent anys,
que encara no havia nascut, i que tot plegat
em comença a fer una nosa terrible, i en tot cas
no voldria fer-me pesat ni fer-vos la punyeta,
però deixeu-me que us digui amb bones paraules
que n'estic fart de tanta falsedat
i voldria acabar aquest poema
amb una mica de dignitat.

Marc Freixas, a cinc de desembre de dos mil tretze
--i gaudiu del nadal
mentre el poema ens torna-- 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.