Si féssim un bon pensament, ben mirat,
seria cert treballar la raó,
esdevindria innocència la casa, i tindríem
plena llibertat de moviment físic i mental...,
i també tindríem una plena i merescuda llibertat vital.
Si per uns breus moments
entenguéssim que en el fons som nens, llavors
no seria necessària la violència entre els pobles
perquè faríem servir de manera sublim
aquesta nostra identitat magnífica
per practicar la pau del diàleg
amb la calma de la paraula.
Sé que tot això, finalment, i amb no massa temps,
ens donaria la materialització certa
de tota aquesta raó treballada que desitgem.
Marc Freixas, a deu de desembre de dos mil tretze
Sóc en Marc Freixas i Morros, un poeta de carrer que vola com un ocell sense traves, una paraula que viu en cada vers. Bloc de llibertat poètica per fer de la cultura una flama encesa que batega inevitablement per dins del pensament. Foc a les mans, País etern i amor sense límits.
dimarts, 10 de desembre del 2013
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada