És un gran dia

Avui, que és un gran dia, han tallat les ales als manaires, diuen que plourà neu de les teulades i cauran llagostins del cel.
Quantes notícies d'un sol cop, oi?
I això no és tot, perquè els innocents deixaran de ser sants per tornar-se idiotes, les nits deixaran de ser negres per tornar-se fantasmes i els banquers deixaran de ser culpables de tot per tornar-se culpables fins i tot dels problemes de la "nasa" amb l'univers sencer, que ja és molt i ja els hi estarà la mar de bé. Ah, si, espera, i també diuen que aquests imbècils del PP al final deixaran fer-nos la consulta, i que a tot estirar podrem revisar la pregunta per fer-ne només una, que vindria a dir-nos si estaríem d'acord en assolir un estat independent per federar-nos amb la resta dels Països Catalans.--com s'han transformat les coses, eh!--clar, no, si amb el dia que és avui tot agafa un valor incalculable, d'aquells que tenen la dimensió necessària que fa falta per esdevenir realitat absoluta del moment aquest famós i històric que vivim--almenys aquesta hauria de ser l'autèntica ambició de tot plegat!--
Ja ho veieu! Avui, que és un gran dia, han tallat d'arrel l'electricitat que duu als collons el Gallardón... mmmm, si, fet i fotut i un pèl resumit, tot això no deixa de tenir sentit perquè en el fons del fons del fons del fons, escolta tu, que en aquí es tracta d'agafar-me a la meva pròpia llei personal i fer servir les eines que disposo per tal de dir ben clar i ben fort que jo mentre pugui seguiré escrivint coses per donar validesa al sentit que ha de tenir la democràcia... i punt.

Marc Freixas, escrit ahir, dia vint-i-vuit de desembre de dos mil tretze
---------------------------------un gran dia!------------------------------------------------------