---poema per al poemari inèdit "Dolça plenitud de tendresa"---
Prement els dies
amb els ulls oberts,
aprenc a distreure les mans
mentre passejo per la llarga nit.
Hi passejo
amb una imaginació extraordinària,
digna de la més perfecta passa que fem
quan disposem de la bellesa d'un temps
que transforma les hores passades
en hores que composen el futur. I tot
esdevé com un poema inacabable.
Marc Freixas, a vuit de desembre de dos mil tretze
------------------Dolça plenitud de tendresa--------------------
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada