Es mouen milions d'ànimes
per mil carrers de desencís, i esperen
que la llum de fanals a plena nit
encengui la ràbia justificada
que transita a qualsevol boca de metro
amb aquella similitud inequívoca
que desprèn el llop ferotge
després d'una queixalada mortal.
Marc Freixas, a sis de maig de dos mil tretze---si, ja sé que som set de maig, però el vaig escriure ahir!!!---
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada