------avui és vint-i-quatre de maig de dos mil tretze----ahir vaig fer aquest poema per a Georges Moustaki, per recordar-lo i fer-lo etern amb el pas del temps-----
Cançó que es fa paraula
en la plena llibertat d'un gest
adquirit amb el do del cant inacabable
que perdura malgrat el pas del temps...,
que crida a la llibertat, i a la solitud
convertida en milions de veus
que no han callat per ningú
perquè mai has volgut precintar
la veritable raó de ser
del teu bell amor
tan ple de justícia.
Marc Freixas, a vint-i-tres de maig de dos mil tretze
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
colpidor Marc
ResponElimina