Davant de tots els ulls
tenim el desastre, la por
i els crits de desesperació.
I a tu qui t'ha dit que no marxis del coma profund?
Davant de tota la ràbia
tenim la victòria, la valentia
i els crits de l'esperança -plena, justa, nostra-.
I tu perquè no corres com un boig per una vida plena?
Marc Freixas, a vint-i-vuit de maig de dos mil tretze, a tota "òstia" i amb molta pressa
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada