Amb el cos a mig fer
i les mans acariciant dits
per entremig d'una tarda allargassada...,
amb el rostre nu de la bellesa
que sempre es diu amb paraules
i mai de mala gana
ni estripat de disgustos
ni marcat per la derrota
ni vençut de cap violència, i com escrivia,
amb el rostre nu de la bellesa
que sempre es diu amb paraules
i es palpa amb la pell del teu sucre etern
perquè tot acaba bé
mentre jugo a fer de tu
la raó de la meva existència...,
perquè ara tot acaba bé, i tot és dolç,
i es purifica en aquest poema de mitja tarda.
Marc Freixas, a nou de juliol de dos mil tretze
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada