La teva protesta
em guiarà inevitablement
cap al meravellós unicorn blau.
La teva paraula
és el vers de la cançó perdurable...,
l'amor i el cant,
la dansa i la cultura.
La sort de tenir-te
transporta la més bella melodia rebel,
i seràs etern entre tanta immensitat
i fins i tot algú t'escoltarà sense voler
i sabrà que després et voldrà com a company.
Imagino un cel en un altre univers
on hi tinc el teu talent guardat
en l'aire que encara és nou...,
i puc dir-te tantes coses
que respiro a cada segon la netedat del temps.
Imagino un cel d'unicorn blau
on hi ha dibuixat el rostre d'aquest aire renovat
que manté el teu preuat discurs
i em fa somiar per dir-ho tot.
Imagino el somni del bell poeta amic de les paraules...,
imagino a Sílvio
en un blau d'un altre univers.
Marc Freixas, a setze d'octubre de dos mil dotze
--poema definitiu i revisat constantment des de l'any dos mil cinc--
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada