.. i no havies previst
aquella circumstància inesborrable
de tenir les seves mans magnífiques
gravades al rostre pur de la bellesa i de l'amor...
--era precís el seu record--
La teva llàgrima viva
és tristesa desbordada
per saber la pèrdua del tacte
damunt la pell freda
de qui mai més en rebràs l'escalfor.
Marc Freixas, a primer dia d'octubre de dos mil dotze
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada