No podran enterrar la veu
a cap cementiri del passat.
El crit
ressonarà etern
en una llibertat merescuda...,
història viva d'una terra
que mourà cel i mar
per escriure futur
a noves pàgines
d'esperança.
Retornarà la felicitat, els dies blaus.
I tota la màgia acumulada
després de tants anys de patiment,
per fi es deixarà veure pels carrers
i anirà per camins plens de gent,
correrà per camps a través
enfilant-se als arbres de fruita,
deixant-se la pell, passejant infinitament
per terres rogenques, de sud a nord,
de banda a banda
amb rius plens de peixos
i aigües clares i transparents...,
passejant infinitament
amb una nova complicitat
entre mirades d'optimisme,
compartint aquest futur
que s'escriu a noves pàgines
d'una esperança que s'acomplirà.
I tot, perquè no podran enterrar la veu...,
no quedarà cap cementiri del passat.
Marc Freixas, 4 febrer 2014
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada