Poema esperança,
poema nu.
El poema de la bellesa, tu.
Ets la raó del meu viure...,
la raó del teu propi bategar,
el desig de molts,
el plaer d'uns quants
i el gaudir imparable.
Poema revolució,
poema crítica.
El poema de la música, missatge.
Ets la font de paraules que em dictes...,
la font inicial d'inspiració,
el desig de trobar el meu jo en tu,
el plaer de tenir-te per dins dels pensaments
i gaudir inevitablement del teu amor.
Poema esperança, màgia,
poema nu, lliure.
El poema de la bellesa, el tu, el tot.
Marc Freixas - 7 febrer 2014 -
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada