Parlo de Joan Abellaneda

Avui em ve de gust parlar d'un poeta molt important per a mi.
Es tracta del poemari "A l'altre costat del mirall (poemes per sobreviure)", de Joan Abellaneda i Fernández.
En Joan és un bon amic i extraordinari poeta, em va convidar a Sudanell (Lleida) per tal de fer-hi un recital l'any passat on es feia un festival dedicat a la música, on, a més, vaig coincidir amb altres poetes que admiro, respecto i aprecio, i, a part, també vàrem gaudir de la música de Faèrica, una banda amiga de rock igualadí (molt bons!).
Bé, entrem en matèria... que és ara quan el plaer de la lectura poètica pren força, amb la veu única de Joan Abellaneda, un poeta referencial per a mi, un estímul real que sovint em ve al cap per escriure coses noves perquè he de confessar que quan llegeixo els seus poemes, imagino com deu fluir per la seva ment la composició poètica, l'esperit de cada vers que crea, el desig que té per fer arribar als lectors la realitat que sent en pròpia pell, la realitat que sent en la més profunda intimitat que ens mostra a través de les paraules, i finalment, també com despulla la seva ànima davant nostre, com ens vol transmetre la seva pròpia màgia, com, en definitiva, vol mostrar-se tal com és com a poeta per tal de traspassar aquesta mena de paradís que és aquest mirall que queda a l'altre costat, a l'altra banda dels sentits, i diria, que ens vol ensenyar alguna porta secreta perquè siguem capaços d'entreveure alguna realitat que s'amaga en cada vers i en cada paraula poètica que ens escriu.
No m'agrada parlar per parlar ni escriure per escriure, per tant, heu de saber entendre que tot el que dic i escric del Joan, és així, com ho sento i penso... --si voleu, un pèl a raig, no me n'amago pas d'això, però quan escrius allò que realment et dicta el cor de manera quasi bé continuada i sense descans, m'agrada fer-ho palès, m'agrada sentir-ho ben endins, m'agrada gaudir del plaer que provoquen els poemes plens de sentit, i creieu-me, els poemes de Joan Abellaneda estan plens de sentit, de màgia, de realitat,...
Us recomano amb fervor aquest primer poemari de Joan Abellaneda i Fernández, també per la tendresa inequívoca que mostra en els seus versos, no us en podreu desdir, us enganxarà a la primera, us enamorarà per la qualitat literària, però també per la senzillesa de fer-nos arribar paraules entenedores, i això és una de les coses que més valoro personalment en el fer poètic.
Per part meva, més o menys, he dit tot el que volia dir, ara us toca a vosaltres decidir si voleu tenir-lo entre mans, degustar-lo, acariciar-lo, olorar-lo, llegir-lo apassionadament -cosa que recomano de totes totes-------------jo si fos tu, no m'ho pensaria dues vegades!-----------------