Afònic de veu
per un amor en constant evolució,
exigia, en una mena de crit emocional,
que se l'escoltés amb efervescència
sense haver de demanar explicacions
perquè després dels cops rebuts
li havien robat de les mans
la pietat de viure en plenitud.
Només demanava entre barrots
creuar la crua realitat del ferro
per fer arribar els seus llavis ferits
a l'amor que tant estimava :
aquell amor etern, de futur
i desig en constant evolució.
Marc Freixas, 19 febrer 2014
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada