Havia
vist el llum encès de l'habitació, però era de nit, i tot era fosc i
silenci. Imaginava coses com aquesta molt sovint... delirava, tenia un
punt estrany de fantasia psicològica que li permetia riure's de tot,
fins i tot d'aquesta llum que veia i no existia. Escrivia tot això,
aquestes coses que li passaven, aquest sisè sentit semblant a una
bogeria permanent, que tot ho transformava
pel simple fet de gaudir i aprofundir en el més enllà de tantes i
tantes coses irreals, que per ell, en el fons, eren ben normals, i deia
que els bojos érem nosaltres, i potser té raó, i potser plora més que
jo...--potser aquest sisè sentit que té de tot plegat, fa que senti més
endins les seves emocions--potser, tot i saber que té el gran do de
riure's de tot, també deu tenir el gran do de saber plorar quan realment
toca i ningú ho sap fer. Admiro profundament el seu sisè sentit, de
debò, us ho escric amb aquell sentiment que floreix amb ganes d'entendre
el que normalment ningú sembla entendre, i creieu-me, és gratificant
per a la pròpia salut fer aquest esforç de comunió vers aquest altre
ésser, i ben mirat, és fascinant i fabulós respectar el fet diferencial,
i això fa que tot ho estimi amb més ganes que mai, i fa que la vida no
deixi de sorprendre'm. No oblideu votar el nou de novembre, feu que la
vida us estimi, que no us deixi de sorprendre, que com va escriure el
gran Miquel Martí i Pol : "tot està per fer i tot és possible".
Marc Freixas, 31 gener 2014
El vídeo del "Sisè sentit" :
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada