Esclau del temps

Hem de viure, i malgrat tot,
reconec l'esclavitud
immolada en un temps
de sistema corrupte.
Tanmateix, recordo,
com n'era de forta
la petjada innocent i tendre
d'aquells anys en plena adolescència...,
és com si el batec dur i ferm
de la seguretat que reflectia cada dia,
fos la manera de fer necessari
el somriure que mai mostrava
cap mena de preocupació.
És estrany
això que us acabo d'escriure, i és
com si aquesta profunda confessió
se'm fes contradictòria sense ser-ho,
com si tot i saber que sóc esclau
d'un sistema corrupte del temps que visc,
sé del cert que hem de continuar avançant,
que no hi ha descans que valgui,
que tot té preu per uns
i valor per altres, i res és impossible
quan tenim una llista negra en ment
de personatges ineptes que cal derrotar.
Hem de viure companys!
Som la raó
per combatre l'esclavitud
que s'immola en un temps
de sistema corrupte, penós, podrit.

Marc Freixas, 25 març 2014