Encalmada
dins d'una dolça plenitud de tendresa,
és ara que esdevens geografia infinita
en tots els àmbits d'un amor inacabable.
Ets la remor de les paraules
que s'escriuen tatuades a la pell,
el desig que habita inevitablement
en la mar de dona rebel on visc.
Marc Freixas, 10 març 2014
--del poemari inèdit "Dolça plenitud de tendresa"--
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada