És en els teus ulls
de cos i marbre
i amor amb rostre,
que penetra el significat
de cada paraula amable
per endinsar la màgia del verb estimar
dins la teva boca en veu baixa...,
en silencis espaiosos
dins una buscada solitud
que troba l'amor ample en cada poema.
I és en els meus ulls
de cor i tendresa
i sensibilitat amb calma,
que palpo la realitat
de tenir-te entre les mans
i perdre'm pels llocs inconeguts
que encara no he tastat...,
pels llocs inacabables de la teva bellesa :
la vida que em queda
per aprendre a descobrir
tot allò que em falta de tu.
Marc Freixas, a quinze de gener de dos mil catorze
--per al poemari inèdit "Dolça plenitud de tendresa"--
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada