--l'estic començant a llegir amb deteniment,
i no me n'he pogut estar de fer aquests versos--
Com quan prenem una medecina
per apaivagar el neguit
que provoca malestar en la salut,
Vinyoli em comença a recórrer per dins
i fa lloc a recer de la tendresa
per tal de convertir la seva màgia
en versos terriblement meravellosos
a cadascun dels poemes
que descobreixo a poc a poc.
No en sé prou
per definir tota la bellesa
que desprèn la seva necessària poesia,
però em permeto la llicència
d'escriure tot això per ell, just ara
que ja sé que mai més en podré prescindir.
Marc Freixas -poema del 23 de gener de 2014-
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada