Aquesta mort que escrius en cada vers
deu tenir llop a dins de l'ànima
i ens protegeix el cos per fer-nos vius.
Serem foc dins dels teus ulls
perquè tindrem una flama encesa
i portarem la seva força desmesurada
a tots els racons putrefactes de la memòria.
Triarem una llum plena de raó
que reivindiqui una solitud necessària
per fer front a moments tristos
on l'aprenentatge del dol i les desgràcies
siguin fruit de la pròpia reacció
dins de cada dona i de cada home.
Aquesta mort que escrius en cada vers
deu tenir llop a dins de l'ànima
i llum plena de raó
en el foc que ja som dins dels teus ulls.
Marc Freixas
--poema publicat a relatsencatala.cat
el dia tretze de desembre de dos mil onze--
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
aquesta mort m'ha deixat encisada
ResponElimina