--perquè el dret a estimar ha de ser lliure i sense imposicions--
Cada dia robes una mica més els braços
amb el do de fer calendaris eterns i llargs
permetent el goig infinit de creure en cada cos
perquè no hi ha límits en les carícies
quan aquestes són del tot volgudes…
Tens tanta fam als ulls i a la boca
i tanta voluntat de fer-ho bé,
que se’ns torna sensible la pell sense voler.
Ell t’agraeix aquest esforç
i porta la nuesa del joc
al terreny inacabable de la tendresa, i tot
sense caure en el parany irreparable de la gelosia.
Tant se val quin és el sexe afortunat
en aquesta travessia íntima dels que s’estimen…,
tant se val si hi ha diferències insalvables
per culpa de tots aquells que creuen
que només hi ha puresa
en allò que mai sobrepassa les lleis de la vida.
Avui parlarem de tots els colors possibles
i tindrem clar quin és el nostre futur.
Respectarem la decisió de viure l’amor
de la manera que a cadascú li plagui.
Marc Freixas,
del poemari Amor i Silenci,
editat per La Comarcal Edicions
a l'abril del 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada