-----------Per a mi la poesia ho és tot---és una manera
de viure, d'entendre la vida---l'any 2004 ja en vaig escriure un
poema---he volgut respectar al cent per cent el contingut del poema,
sense retocar res, cosa que de moment ja m'està bé----------perquè la poesia, malgrat pesi a alguns impertinents, és com un ocell que vola estenent les ales de bat a bat, sense importar-li res més que la seva pròpia llibertat-----perquè la poesia no necessita atendre a consells imposats per ningú----------com voleu que la màgia poètica hagi de seguir normes carrinclones?---més aviat diria, que si els versos tenen un bon ritme, ja n'hi ha prou per confegir un bon poema------------la poesia ho pot tot, i és la veritable vida que ens rodeja per dins i per fora, i si vols, la poesia és el somni que un dia en el futur esdevindrà la realitat que tant desitges--------------
Poesia és una promesa,
és amor, esperança;
poesia és un si a la llibertat d'expressió,
és un si a la lluita per la igualtat,
és el no més gran de qualsevol guerra
( totes les guerres són estúpides ),
és la pau i el respecte
( sigui quin sigui el tipus dels àmbits existents ),
és il·lusió, somnis d'infantesa,
de tornar-me a creure que sóc un nen,
de pensar en positiu.
Però poesia també és tristesa, desesperança,
de quan les coses no funcionen;
és el dret a voler canviar les normes del món,
i convertir-les en vies alternatives de la positivitat de l'optimisme,
en escenes de comprensió i confiança de tot tipus de gent,
de cultures diverses,
i de viure conjuntament en l'amor, el desamor
( d'entendre les coses amb conformitat,... ).
Per a mi, poesia,
és tot el què m'envolta;
és la promesa que em faig a mi,
per continuar somiant amb la meva vida poètica.
Marc Freixas, un poema del 2004
Sóc en Marc Freixas i Morros, un poeta de carrer que vola com un ocell sense traves, una paraula que viu en cada vers. Bloc de llibertat poètica per fer de la cultura una flama encesa que batega inevitablement per dins del pensament. Foc a les mans, País etern i amor sense límits.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada