La grandiloqüència de la llum...

La grandiloqüència de la llum
es podria definir, sense exagerar,
com a temps imprevisible, eteri,
en cossos purament brillants
que emergeixen del no-res
per enlairar-se i erigir-se
com a déus eterns,
sense pretensions.
És per això
que som aigua i llum,
i som, necessàriament,
líquid indispensable per la vida.
Perquè també som
matèria imprescindible del cosmos.

Marc Freixas, 2 setembre 2016

Un poema no s'escriu només per escriure

Un poema
no s'escriu només per escriure.
Un poema
s'escriu per la necessitat d'escriure, i també,
per la necessitat imperiosa
de compartir les pròpies emocions,
sabent que aquestes
són el fruit interior que ens crida...,
són el fruit intens i necessari
que s'ensenya sense condició als altres.
Un poema
també s'escriu
per ensenyar dents poc blanques,
per dir la veritat de l'amor i l'odi,
per reivindicar la importància de la tristesa, i també,
per reivindicar la importància vital de l'alegria...,
perquè el poema
s'escriu per totes aquestes coses,
i també s'escriu
per denunciar les guerres
i homenatjar la pau necessària dels pobles.
Un poema
és el mirall per on es veu la tendresa...,
és el mirall
per on es veu el passat, el present i el futur.

Marc Freixas, 1 setembre 2016

Nosaltres caminarem per tu...

Nosaltres
caminarem per tu,
respirarem i creixerem
encara més per tu.
Madurarem, com un poema dolç,
com si queixaléssim
les paraules que diu la teva boca...,
com si lluitéssim junts per viure més,
amb més intensitat i més amor que mai.
Només per tu
tornarem a néixer junts
per retrobar el pols de la genètica
que uneix els ponts per fer-los forts.
Tornarem als inicis de la memòria
per recordar les històries viscudes,
per entendre que el pas del temps
és ple de la teva marcada presència,
i per saber, inqüestionablement,
que la vida s'aferra a la vida
sense cap mena d'imprecisió.

Marc Freixas, 31 agost 2016

Fa temps...

Fa temps
que les paraules
ens maduren a la boca,
que el diàleg és intens
i l'amor indescriptible.
Fa molt temps
que tenim la maduresa,
que creiem en nosaltres
per compartir la vida, plenament,
amb tots els batecs irregulars i precisos...,
amb tot allò que forma part del tot,
sense deixar-nos cap engruna d'aire,
sense perdre oxigen dels pulmons,
i sense perdre res d'aquest tot
que prepara un futur ple de respiració.
Perquè som temps i paraules,
i som la maduresa a la boca
i l'amor indescriptible.

Marc Freixas, 29 agost 2016

Si som un somni...

Si som un somni, no cal fer veure
que aquesta és la nostra absurda realitat.
Perquè la bellesa que portem al damunt,
mai ens marxa del més endins, i forma part
de la certesa que ens apropa a l'univers.
I som somni perquè som eterns,
i som eterns perquè som vida...,
perquè som el somni etern
de la vida que emplena l'univers.

Marc Freixas, 22 agost 2016

Poesia també és...

Poesia també és la que fa prendre consciència, i té aquella puresa de moltes cares, de moltes formes i molts matisos. Perquè la poesia forma part del dibuix escenificat de totes les vides que existeixen.

Marc Freixas, 22 agost 2016

Vida, empeny amb força...

Vida, empeny amb força,
que les bales de palla
també saben que tot es resumeix
en fer-nos costat des de l'inici,
en estimar-nos per sempre
amb la llavor primera
que ens va crear.
Vida, empeny amb força,
i ajuda'm a continuar endavant
per sembrar més amor
sense aturar-nos.
Que no decaigui mai
el batec persistent
de la descendència.

Marc Freixas, 21 agost 2016
---poema per a Biel Freixas i Sensarrich---
---foto de Lourdes Sensarrich---