Poema del primer dia de març de dos mil dotze

Diríem que hi ha trens estavellats a murs
on no sabem si comença el trajecte
i tampoc tenim la certesa del lloc d'arribada.
Diríem, potser sense massa precisió
que de vies n'hi ha moltes
i cap d'elles tenen el cent per cent de seguretat...,
totes apunten bones maneres
i el pilot/conductor de la maquinària
amb prou feines sap si serà un bon viatge
tot i entendre i saber i assegurar als viatgers
que d'allà en sortiran arrecerats, plens d'innocència
sabent que la culpa de tot plegat la tenen sempre els mateixos.
Si canviem de tema
i volem parlar d'altres coses,
de ben segur que tot ens serà difícil
i fins i tot podríem acabar discutint
perquè de porres i dignitat i manifestacions de tot tipus
en tenim per donar i per vendre...,
que ja sabem que hi ha coses molt greus
i un cop ho toques et cremes
i un cop et cremes et desinfles
i la feina és nostra per tornar a inflar tanta mala llet!!
Tenim hores salvatges
i he començat el poema
escrivint damunt de vies que han destrossat trens
perquè les parets no han suportat mai
aquest coi d'infraestructures a quatre duros,
aquest collons de temps endimoniat
i aquesta falta de respecte per uns drets que mereixem.
I aquella casa del Senyor
també és la casa dels fatxendes :
la dels polítics i els banquers,
les verges i els apòstols...,
la casa de les taules plenes de tiberi,
el Sant sopar i la zona euro, la costella i la poma
i el vi convertit en sang de falangistes que adoren Hitler
i s'amaguen rere les cadires disfressats de democràcia mentidera
i fan festes fins a altes hores de la matinada, repassen els comptes i se'n riuen dels números vermells, discuteixen per discutir i s'enfaden sense cap mena de direcció ni ruta -vet aquí tots els trens que s'estavellen!!-

però hi ha moment per fer-se venir bé el comiat,
per entregar-se els uns als altres
i reconciliar matrimonis de conveniència ...,
i d'això en saben molt!!

fan servir les orgies per gaudir del sexe pur.

El ministre de l'interior
li posa per darrere al conseller d'economia.
El conseller d'economia
li fa una mamada al rector sense nom
d'una parròquia sense nom
en un país que fins i tot ja no té nom,
però s'han promès que si queden satisfets
es passaran per alt totes les normes
i aniran d'amagat a recollir les porres dels antiavalots
per donar-les a una parròquia sense nom
d'un amic del rector sense nom
que té un amic en un país que ara tampoc ja no té nom.

http://relatsencatala.cat/relat/les-hores-salvatges/1037368