---tornen els poemes després de les absències---després del retorn i de l'amor---
Deixeu de banda
tots aquells camps de concentració terribles,
i enamoreu-vos del blat, llegiu l'amor sencer
a la pell de qui sempre us estimarà.
El vostre viure era difícil
perquè teníeu presa la llibertat que mereixíeu,
però sé
de tota la llum que guarden els ulls, inquiets,
i sé
que malgrat tots els entrebancs viscuts,
encara guaiteu mirades sinuoses i sensibles
damunt de colls dolços amb petons enganxats
altra volta
en aquesta pell que sempre us estimarà.
Marc Freixas, a vint d'agost de dos mil dotze
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
molt bonic marc, realment preciós poema on es pot palpar l'amor a la pell
ResponEliminauna salutació ben cordial company !!