No estem sols

Avui
em dic a mi mateix
que no estem sols.
La humanitat
sovint té un paper irrellevant forçat
que desemboca en milions d'enganys.
No estem sols
perquè vivim
en un univers infinit
de molts universos infinits.
Seria injust
pensar que només nosaltres
som propietaris de la vida,
i encara seria més injust
pensar que només existeix una forma de vida.
Sé que la Terra em viu per dins,
però la curiositat d'altres planetes
amb altres possibles formes de vida,
també em viu per dins
amb una esperança descomunal.
Sovint
em poso melancòlic
pensant que algú molt poderós de la Terra
enganya a consciencia als seus habitants...,
sovint
em disposo a creure
que la raó humana és molt més forta,
i que res ni ningú
pot frenar aquestes esperances que tenim
de trobar vida en un univers infinit
de molts universos infinits.
És avui
i no en un altre dia
que em dic a mi mateix :
no estem sols!

Marc Freixas, 14 juliol 2015
---per a poemari inèdit "Esperança de vida a l'exterior"---