Micromecenatge...--ens queden 39 dies!!!

---és quinze de gener de dos mil tretze, i tot i el vent farà un bon dia--com deia l'Ovidi : "perquè vull"---

Ja fa uns quants dies que hem engegat un procés de micromecenatge a La Comarcal Edicions per tal de dur a terme la publicació del nou poemari "Amor i Silenci"... i la cosa es resumeix en això : queden 39 dies i tenim un 4% venut... --per tant, si et ve de gust i estàs interessat en adquirir aquest llibre de poemes, ho pots fer a través d'una reserva indicant el número d'exemplars que vols sabent que el llibre té un preu de 10€ i que tan sols et cobraran 3€ per les despeses d'enviament independentment del número d'exemplars que vulguis, i tot això ho pots fer des d'aquest enllaç :

http://micromecenatge.lacomarcaledicions.com/productes/amor-i-silenci

.... mil gràcies pel teu suport!!!!

Si teniu ganes de saber què podeu trobar dins el llibre, doncs a part dels poemes hi ha pròleg de Joan Pinyol ( Capellades ), fotografia de portada de Josep Balcells ( Igualada ), cal·ligrama del poeta Raimon Ribera ( l'Alcúdia ) i a les pàgines finals unes quantes frases solidàries a càrrec de gent ben diversa,...



"Amor i Silenci"--poema número 3--

Cada dia robes una mica més els braços

amb el do de fer calendaris eterns i llargs

permetent el goig infinit de creure en cada cos

perquè no hi ha límits en les carícies

quan aquestes són del tot volgudes...,

tens tanta fam als ulls i a la boca

i tanta voluntat de fer-ho bé,

que se'ns torna sensible la pell sense voler.

Ell t'agraeix aquest esforç

i porta la nuesa del joc

al terreny inacabable de la tendresa, i tot

sense caure en el parany irreparable de la gelosia.

Tan se val quin és el sexe afortunat

en aquesta travessia íntima dels que s'estimen...,

tan se val si hi ha diferències insalvables

per culpa de tots aquells que creuen

que només hi ha puresa

en allò que mai sobrepassa les lleis de la vida.

Avui parlarem de tots els colors possibles

i tindrem clar quin és el nostre futur.

Respectarem la decisió de viure l'amor

de la manera que a cadascú li plagui.

Recordeu, si hi esteu interessats : 

http://micromecenatge.lacomarcaledicions.com/productes/amor-i-silenci

"Amor i Silenci" comença a caminar

Des d'avui nou de gener i fins el vint-i-dos de febrer, si ho desitgeu, teniu temps per reservar els vostres exemplars!!

Gràcies Joan per aquestes paraules :

‘Marc Freixas ha escrit amb la lletra del cor i la tinta de les sensacions que neixen per ser compartides’

Joan Pinyol--del pròleg d'Amor i Silenci--

http://micromecenatge.lacomarcaledicions.com/productes/amor-i-silenci

A partir de demà, micromecenatge a La Comarcal Edicions!!!!

---bon dia, avui és vuit de gener de dos mil tretze!!!--

... i demà començarem un compte enrere de quaranta-cinc dies a l'apartat de micromecenatge de La Comarcal Edicions per tal d'intentar fer possible la publicació del poemari "Amor i Silenci", amb portada del fotògraf Josep Balcells, i a l'interior del mateix, i a part dels poemes, hi trobareu paraules escrites de gent com l'escriptor i filòleg de Capellades Joan Pinyol, que n'ha fet el pròleg, un cal·ligrama del poeta de l'Alcúdia Raimon Ribera, i a les pàgines finals unes quantes frases amb caràcter solidari, entre les quals la del poeta Carles Duarte, la també poeta Bruna Generoso, la d'una banda igualadina de heavy rock fet en català com els Faèrica, la del poeta de Sóller Josep Bonnín, la del periodista també igualadí Jordi Còdol, etc..., --bé, ja ho veieu, no em voldria deixar a ningú perquè de fet encara n'hi ha més!!--

... i res més, ja ho sabeu, si us ve de gust adquirir alguns exemplars d'aquest nou poemari, doncs sapigueu que a partir de demà dia nou de gener de dos mil tretze ja podreu fer les vostres reserves de manera anticipada... --------us dono les gràcies per avançat a tots els qui vulgueu donar suport a aquest nou projecte poètic!! de debò, moltes gràcies!!!

Marc Freixas

Poema dels ulls

---de quan els ulls parlen sense necessitat de veure-hi---
---de saber que en el fons tenen una sensibilitat extrema que nosaltres no som capaços de palpar---tan sols és una opinió personal, una mena de reflexió feta de versos lliures que havia d'extreure i portar-la fins a vosaltres---


Si pogués salvar-te la mirada
amb els cinc sentits sense recança,
i entengués el teu llenguatge
en els àmbits i el crepuscle
de la vida que et batega amb tanta força.

Si sabessis
com em costa respirar enmig de la presó
que manlleva el dret a veure-hi en llibertat...,
però tens tan ample l'espectre sensible dels horitzons,
que per tu em creix l'arrel del cor
amb admiració i tendresa... que tot és inabastable
i indescriptible.


Marc Freixas, a quatre de gener de dos mil tretze

Les tres etapes

Podríem dir que després de tenir una infància raonablement acceptable, mai em va faltar de res--dit això, ara em ve de gust fer-vos saber quines són les tres etapes posteriors :

--la primera,
adolescència boja plena d'alts i baixos i els primers passos en l'escriptura poètica lliure... i tot gràcies a una guitarra elèctrica que destrossava a cops d'acords plens de ràbia tota melodia estrident que em passava pel cap----això si, no en tenia ni idea de música, però caram com la feia sonar (devia ser perquè n'escoltava molta i rebia influències tan variades, que alguna cosa n'havia de sortir de tot plegat---m'inventava les cançons, i en aquí vaig fer el primer contacte amb el fet d'escriure

--la segona,
el descobriment de l'independentisme a través del bon amic Jaume Piquer i el seu bar Jimmy Jazz d'Igualada--un bar que ja fa uns quants anys que ens va deixar, però que perdura etern en els cors de tots els que el vàrem estimar fermament-perquè tots sabíem del seu valor a la nostra ciutat... perquè era la raó de ser de molta gent de la meva generació, i perquè respiràvem les nostres ànsies sentimentals que ens unia a tot allò que es feia per la llengua i la cultura...--ben senzill, autèntic amor pels Països Catalans, i encara dura, i serà per sempre!!  --i és en aquest context que vaig començar a fer versos lliures primer pel català, la nostra llengua, després per Catalunya i finalment arribant a ser molt conscient de que formem part dels Països Catalans, i que per tant, els versos ho abracen definitivament tot.---és gràcies a tot això que sorgeixen poemes com "A Catalunya, el meu País" i "Sóc independentista" entre molts d'altres que he escrit

--la tercera,
agafar aire per emprendre un viatge llarg després de la publicació del poemari "El llarg camí d'escriure", el qual m'ha deixat experimentar unes quantes coses ben profitoses per carregar piles i guardar bons consells a la motxilla dels records que ja no marxaran. ---ara toca gaudir de tots vosaltres, de la vostra extraordinària manera de fer possible tota la màgia que sento--perquè us tinc a prop, us noto l'alè mentre intento fer nous versos amb senzillesa, passió i humilitat--i perquè sé que tot té sentit quan la cultura es fa visible a rostres que ni tan sols coneixes, però que saps que hi són, que mai et fallaran per res ni per ningú, i que de ben segur et voldrien ajudar en moments difícils (ei, no és el cas, toquem fusta!!)---el viatge llarg té sentit per totes aquestes raons, i en té perquè tot i no poder conèixer tots els rostres que jo voldria, almenys amb uns quants si que els vaig poder tenir ben a la vora i parlar-hi, a part de llegir-los algunes coses...--però com us he dit abans : us tinc a tots a prop, i punt.----el viatge llarg ara continuarà amb "Amor i Silenci", i espero tenir-vos, si cal, encara una mica més a prop... ja us n'informaré!!!!

Marc Freixas, a vint-i-vuit de desembre de dos mil dotze

Bon vespre!!!!! --és que són les 19:00 passades--

Reivindico el teu somriure
per fer de la nostra lluita una victòria

... i m'agradaria obrir tots els teus anhels de llibertat
per fer-hi créixer fora reixes gruixudes portes exhaustives...

el cos et fa pampallugues
després de cada sotragada positiva d'esperança

---sospiro a cada crit ple d'emoció...,
incandescència volguda
per fer explotar la bomba dels cors 
i el volcà de les arrels---


Marc Freixas
___Poema sense títol, però acabat del tot-----------------

Als poetes de carrer no els toca!!!

---bon dia!! avui és vint-i-dos de desembre de dos mil dotze, i no crec pas que em toqui la grossa de Nadal---tot i així, farem camí pels escenaris alliberats del vers per tal de ser coherent amb mi mateix---... ja ho tenen això els poetes de carrer!!!

Aquella ànima indomable plena de tendresa, certitud, fermesa
--tristesa exagerada que xarrupa tinta de teclat--o de ploma--
Aquell tros de cor ample, desinhibit i fora de lloc, i a d'altres excels...,
aquella paraula precisa i exacta
que deriva també en tot allò imprevisible
i esdevé màgia d'un tot infinit que perdurarà en el record i es farà etern.
Aquella necessitat per expressar coses que semblen importants,
i que sovint són una font de raó per a lectors amb ulls inquiets.

---per sort em considero un poeta de carrer que porta el Celdoni--de Celdoni Fonoll vull dir--a les butxaques (ho explico i escric en una prosa poètica)...-----per tant gaudeixo de tenir la sort de poder llegir poetes extraordinaris... i en gaudeixo encara més quan tinc les ànsies per aprendre'n cada dia una mica.---agraeixo poder-me delectar amb versos plens de saviesa


.... ah, per cert : als poetes de carrer no els toca la grossa de Nadal--queda clar?----ho repeteixo per si de cas...


Marc Freixas, a vint-i-dos de desembre de dos mil dotze