Només tu em tens corprès
de paraules plenes d'un alè
que es palpa amb els cinc sentits...,
només un amor de dies blaus
per acariciar el sucre de la teva boca.
Només les teves mans tendres
són el tacte clarificador i encès
que traspua foc amb les carícies...,
només una flama abraçada
per protegir-nos de l'incendi volgut.
Marc Freixas, 8 octubre 2015
dijous, 8 d’octubre del 2015
dissabte, 8 d’agost del 2015
De vegades...
De vegades em ve molt de gust
de llegir molts poemes de cop.
Tinc aquella necessitat
d'empapar-me amb tot allò
que és tan important de fer
pel simple fet de gaudir bojament
per cada volta de màgia sensible
escrita en forma de versos.
I és tan gratificant!
Ajuda tant a obrir-me l'ànima!
No puc separar els ulls de poemaris diversos.
I m'agrada molt
llegir-los de principi a fi,
de cap a cap, sense pausa,
sense res ni ningú
que pugui aturar aquesta fam poètica...,
sense cap condició imposada
perquè no hi ha condició que valgui
quan es tracta de llegir fervosament,
quasi bé per un autèntic impuls salvatge.
Es tracta d'una qüestió de supervivència,
de veracitat amb un mateix.
Si no llegís
la poètica del coneixement contemporani,
llavors, no podria ser real
escriure els propis versos amb dignitat.
Marc Freixas, 9 agost 2015
de llegir molts poemes de cop.
Tinc aquella necessitat
d'empapar-me amb tot allò
que és tan important de fer
pel simple fet de gaudir bojament
per cada volta de màgia sensible
escrita en forma de versos.
I és tan gratificant!
Ajuda tant a obrir-me l'ànima!
No puc separar els ulls de poemaris diversos.
I m'agrada molt
llegir-los de principi a fi,
de cap a cap, sense pausa,
sense res ni ningú
que pugui aturar aquesta fam poètica...,
sense cap condició imposada
perquè no hi ha condició que valgui
quan es tracta de llegir fervosament,
quasi bé per un autèntic impuls salvatge.
Es tracta d'una qüestió de supervivència,
de veracitat amb un mateix.
Si no llegís
la poètica del coneixement contemporani,
llavors, no podria ser real
escriure els propis versos amb dignitat.
Marc Freixas, 9 agost 2015
dimarts, 14 de juliol del 2015
No estem sols
Avui
em dic a mi mateix
que no estem sols.
La humanitat
sovint té un paper irrellevant forçat
que desemboca en milions d'enganys.
No estem sols
perquè vivim
en un univers infinit
de molts universos infinits.
Seria injust
pensar que només nosaltres
som propietaris de la vida,
i encara seria més injust
pensar que només existeix una forma de vida.
Sé que la Terra em viu per dins,
però la curiositat d'altres planetes
amb altres possibles formes de vida,
també em viu per dins
amb una esperança descomunal.
Sovint
em poso melancòlic
pensant que algú molt poderós de la Terra
enganya a consciencia als seus habitants...,
sovint
em disposo a creure
que la raó humana és molt més forta,
i que res ni ningú
pot frenar aquestes esperances que tenim
de trobar vida en un univers infinit
de molts universos infinits.
És avui
i no en un altre dia
que em dic a mi mateix :
no estem sols!
Marc Freixas, 14 juliol 2015
---per a poemari inèdit "Esperança de vida a l'exterior"---
em dic a mi mateix
que no estem sols.
La humanitat
sovint té un paper irrellevant forçat
que desemboca en milions d'enganys.
No estem sols
perquè vivim
en un univers infinit
de molts universos infinits.
Seria injust
pensar que només nosaltres
som propietaris de la vida,
i encara seria més injust
pensar que només existeix una forma de vida.
Sé que la Terra em viu per dins,
però la curiositat d'altres planetes
amb altres possibles formes de vida,
també em viu per dins
amb una esperança descomunal.
Sovint
em poso melancòlic
pensant que algú molt poderós de la Terra
enganya a consciencia als seus habitants...,
sovint
em disposo a creure
que la raó humana és molt més forta,
i que res ni ningú
pot frenar aquestes esperances que tenim
de trobar vida en un univers infinit
de molts universos infinits.
És avui
i no en un altre dia
que em dic a mi mateix :
no estem sols!
Marc Freixas, 14 juliol 2015
---per a poemari inèdit "Esperança de vida a l'exterior"---
diumenge, 28 de juny del 2015
He sembrat...
He sembrat versos
a la punta dels teus ulls
per entrar-hi a poc a poc
i penetrar tota la llum
que t'habita per dins.
Llegiré, amb temps,
el significat inequívoc
que m'ensenya el teu paisatge,
la teva bellesa, que em passeja
pels camins eterns de la tendresa.
Coneixeré de nou l'amor, el desig...,
coneixeré l'amor que em té pres de tu,
de la teva mirada infinita que mai s'acaba.
Marc Freixas, 28 juny 2015
a la punta dels teus ulls
per entrar-hi a poc a poc
i penetrar tota la llum
que t'habita per dins.
Llegiré, amb temps,
el significat inequívoc
que m'ensenya el teu paisatge,
la teva bellesa, que em passeja
pels camins eterns de la tendresa.
Coneixeré de nou l'amor, el desig...,
coneixeré l'amor que em té pres de tu,
de la teva mirada infinita que mai s'acaba.
Marc Freixas, 28 juny 2015
dimarts, 23 de juny del 2015
Últims poemes!!!!! tots!!!!!
Cada matí
em desperto amb les mateixes inquietuds,
però, cada nit,
quan arriba la mateixa foscor de sempre,
desvetllo la son per no dormir,
desfermo la buidor del llit
i començo, trist,
a caminar per dins d'un somni, vital,
que es torna llum
a mesura que avança la raó, la felicitat...,
i és en aquí, en aquesta estranya solitud,
en aquest punt concret,
on trenco les angoixes de cada dia,
les escapço sense penediment,
i poso el somriure
a disposició de qui llegeix poemes, eternament.
em desperto amb les mateixes inquietuds,
però, cada nit,
quan arriba la mateixa foscor de sempre,
desvetllo la son per no dormir,
desfermo la buidor del llit
i començo, trist,
a caminar per dins d'un somni, vital,
que es torna llum
a mesura que avança la raó, la felicitat...,
i és en aquí, en aquesta estranya solitud,
en aquest punt concret,
on trenco les angoixes de cada dia,
les escapço sense penediment,
i poso el somriure
a disposició de qui llegeix poemes, eternament.
Marc Freixas, 2015
Poesia
de banda a banda,
de cap a cap,
de fit a fit,
d'aquí i d'allà,
d'arreu dels camps, dels carrers.
Poesia
sense esquerdes,
aplanant camins,
aprofitant els espais,
corrent pel vent,
estenent les ales,
en llibertat,
amb profunditat.
Poesia
sense mesura ni final,
sense quarts ni males hores,
trepitjant totes les agulles del rellotge,
-no les volem, no les necessitem,
no protegirem "l'establishment"...,
no en serem còmplices!-
cremant la repressió i els mals governs,
estirant orelles de polítics innecessaris
-que mai llegeixen cap poema-
Poesia
per tot això,
per estimar... i encara més!
de banda a banda,
de cap a cap,
de fit a fit,
d'aquí i d'allà,
d'arreu dels camps, dels carrers.
Poesia
sense esquerdes,
aplanant camins,
aprofitant els espais,
corrent pel vent,
estenent les ales,
en llibertat,
amb profunditat.
Poesia
sense mesura ni final,
sense quarts ni males hores,
trepitjant totes les agulles del rellotge,
-no les volem, no les necessitem,
no protegirem "l'establishment"...,
no en serem còmplices!-
cremant la repressió i els mals governs,
estirant orelles de polítics innecessaris
-que mai llegeixen cap poema-
Poesia
per tot això,
per estimar... i encara més!
Marc Freixas, 2015
Mes de juny en plena calma.
Repensant idees, revifant el cor...,
respirant oxígen
que remou la llum del carrer.
Tot es farà
amb la paraula, el vers, la reflexió.
Després vindràs tu
i em sentiré ple de força
per estimar els poemes.
Repensant idees, revifant el cor...,
respirant oxígen
que remou la llum del carrer.
Tot es farà
amb la paraula, el vers, la reflexió.
Després vindràs tu
i em sentiré ple de força
per estimar els poemes.
Marc Freixas, 2015
Anar endavant, perseguir la casa de tots, la que habita a l'aire lliure, als camps oberts. Donar la cara, no amagar-se enlloc per poder entrar a la casa on tothom és benvingut. Trencar la por i el silenci, fer venir l'amor a cor obert sense prejudicis ni mals beneficis, ans al contrari, fer-lo arribar des del camí més llunyà fins al camí més proper, donant la cara sense amagar-se enlloc. Estripar el feixisme, cosir ferides i netejar la ment... destrossar la cara fosca imposada, fer venir l'amor a cor obert --obrint el record dels que van lluitar a mort per nosaltres, obrint racons de pensaments humanitaris, revolucionaris, extraordinaris-- Perseguir la casa de tots, habitar la llibertat, anar endavant, arribar més enllà sense oblidar qui som i d'on venim. Trencar la por i el silenci... matar el silenci! Parlar, debatre la identitat, trobar solucions, compartir idees, alliberar-nos, fer-nos nostres a través d'una pau desmesurada, exigir-nos la màxima responsabilitat pel bon funcionament d'aquesta societat, transformant-la en una salut ben viva i forta, fent desaparèixer els egoïsmes, en benefici dels intercanvis equilibrats de totes les coses que ens defineixen per viure en plena calma. Fem-nos a nosaltres mateixos, decidim-nos a protagonitzar aquesta nova part de la història que ens pertoca. Ningú és propietari de ningú, però tots som propietaris de la vida que ocupa els nostres dies, per tant, anem endavant, perseguim la casa de tots, habitem tot l'aire de la nostra llibertat!
Marc Freixas, 2015 / 2016
---apunts de reflexió
per a "Reflexions a plena llum de carrer"---
---apunts de reflexió
per a "Reflexions a plena llum de carrer"---
dilluns, 27 d’abril del 2015
Deixa que commemori...
Deixa que commemori
el teu homenatge infinit
a la tendresa de l'amor.
Dóna'm els dits
de les teves mans,
ressegueix "paisatge"
en la paraula que descriu interiors.
Atreveix-te a fer-me paper, escriu-me!
I endureix aquest cos que tinc
amb el desig intens de fer-lo fort.
No amaguis la necessitat
de protegir l'abraçada...,
no tinguis pressa, tot arriba,
i esdevé màgia pels sentits,
i sé que tu ets jo,
i t'estimo i m'eternitzo
pels temps dels temps.
Deixa que commemori,
que recordi i no oblidi
el teu homenatge infinit
a la tendresa de l'amor...,
deixa que les paraules
madurin dins teu sense final.
T'estimo.
Marc Freixas, 27 abril 2015
el teu homenatge infinit
a la tendresa de l'amor.
Dóna'm els dits
de les teves mans,
ressegueix "paisatge"
en la paraula que descriu interiors.
Atreveix-te a fer-me paper, escriu-me!
I endureix aquest cos que tinc
amb el desig intens de fer-lo fort.
No amaguis la necessitat
de protegir l'abraçada...,
no tinguis pressa, tot arriba,
i esdevé màgia pels sentits,
i sé que tu ets jo,
i t'estimo i m'eternitzo
pels temps dels temps.
Deixa que commemori,
que recordi i no oblidi
el teu homenatge infinit
a la tendresa de l'amor...,
deixa que les paraules
madurin dins teu sense final.
T'estimo.
Marc Freixas, 27 abril 2015
dimarts, 7 d’abril del 2015
Nou poema inèdit!
Ja tocava!------Feia temps que no escrivia res de nou al bloc, però avui em decideixo a tornar amb un nou poema que hauria de formar part del poemari "Biografia d'un mateix"-------
Estic treballant amb tres poemaris diferents, i aquest poema forma part del tercer.
Hi ha grumolls de cotó fluix
que alcen el seu vol
i descendeixen
fins arribar als meus ulls.
Curiosa actitud
que defineix de nou l'amor,
ara que em torna el cos
a recordar la primera posició,
la que tot ho remou per dins
com si fos hora de renéixer altra vegada...,
com si tot es refés intensament.
Hi ha cors de blau al cel
que bateguen amb força
i descobreixen batecs d'esperança
fins enllaçar la humanitat arreu.
Creixo cada dia amb tu...,
creixo pel fet de saber-me viu,
i no hi ha res impossible
quan decideixes gaudir, inequívocament,
de tota la pau que t'allibera,
que et surt sense mesura
i et fa estimar en plenitud.
Marc Freixas, 7 abril 2015
---del poemari inèdit "Biografia d'un mateix"---
Estic treballant amb tres poemaris diferents, i aquest poema forma part del tercer.
Hi ha grumolls de cotó fluix
que alcen el seu vol
i descendeixen
fins arribar als meus ulls.
Curiosa actitud
que defineix de nou l'amor,
ara que em torna el cos
a recordar la primera posició,
la que tot ho remou per dins
com si fos hora de renéixer altra vegada...,
com si tot es refés intensament.
Hi ha cors de blau al cel
que bateguen amb força
i descobreixen batecs d'esperança
fins enllaçar la humanitat arreu.
Creixo cada dia amb tu...,
creixo pel fet de saber-me viu,
i no hi ha res impossible
quan decideixes gaudir, inequívocament,
de tota la pau que t'allibera,
que et surt sense mesura
i et fa estimar en plenitud.
Marc Freixas, 7 abril 2015
---del poemari inèdit "Biografia d'un mateix"---
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.