dimarts, 18 de desembre del 2012

Extirparem...

Extirparem amb el poema
el mal que agreuja temps difícils.

I de la paraula dita
en farem necessàriament lucidesa,
i esdevindrem aquella màgia utòpica
que tot ho engrandeix sense recança.

Serem el que no som encara,
i tindrem un lideratge humil...,
restarem pacients en la drecera.
Forjarem les hores
a recer dels dies blaus, i clars
amb una nova llum que ha de venir.


--Marc Freixas, a divuit de desembre de dos mil dotze--
Publicat per a

1 comentari:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.