De tant en tant, a l'Escola Garcia Fossas d'Igualada s'hi fa poesia, i els nens et miren amb un somriure que t'eixampla el cor, i t'escolten amb una atenció sorprenent, i t'expliquen que també volen fer llibres de poemes, i de dibuixos, i de fotografies, i acaben entenent que tot allò que els envolta també és poesia, i saben més bé que ningú que els somnis es poden fer realitat quan hi posen els cinc sentits, i em diuen que ara ja saben que els cantautors són poetes que fan cançons, i em fan saber de primera mà, que ara ja entenen què vol dir això de fer de poeta de carrer, i que troben molt interessant això de posar-se al costat de la pissarra per llegir un poema, i diuen, també, que demà ens tornarem a veure, que ja em diran "hola", i que volen saber com ha anat a l'altra part de la classe de segon de primària, i que sobretot els faci saber com n'és d'important això de la poesia! Jo, per la meva banda, només puc tornar els seus somriures que t'eixamplen el cor, amb un altre somriure que eixampli els seus cors, i que agraeixo la seva immensa felicitat, i que me'ls estimo infinitament, i vull que sàpiguen, que gràcies a tots ells, tenim un futur esplèndid perquè ja saben que ningú pot posar traves als seus somnis. Noies, nois : -moltíssimes gràcies per ensenyar-me un munt de coses a través de tot el què m'heu dit avui!!!! -moltíssimes gràcies per ser tant valents i llegir poemes en veu alta!!! Ah, si, per cert, teniu raó! em dieu que demà ja ens tornarem a veure! -i tant!!!! -no patiu, ja us faré saber com ha anat a l'altra part de la classe!!!! Una forta abraçada "nanus"!!!!
Marc Freixas, 2 juny 2016
Web de l'escola :
Escola Garcia Fossas
Foto de l'escola :
Sóc en Marc Freixas i Morros, un poeta de carrer que vola com un ocell sense traves, una paraula que viu en cada vers. Bloc de llibertat poètica per fer de la cultura una flama encesa que batega inevitablement per dins del pensament. Foc a les mans, País etern i amor sense límits.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada