Podríem esperar a créixer
vora la rosada d'un ventre encès
que porta vida des dels incicis de l'existència.
També podríem posar-nos a parlar
de la tendresa que provoquen les paraules
després de l'esclat d'emocions incontrolables...,
i després, fins i tot, de les explosions d'alegria
que barreja els instints de la creació
amb la necessitat de protegir-nos
en aquella abraçada infinita de l'amor,
de quan la mare petoneja la petita bellesa
que més tard es farà immensament gran,
i serà plena d'una humanitat líquida,
oceànicament imprescindible.
Podríem esperar a créixer
amb totes aquestes coses precioses
lligades al ventre encès de la vida d'una mare.
vora la rosada d'un ventre encès
que porta vida des dels incicis de l'existència.
També podríem posar-nos a parlar
de la tendresa que provoquen les paraules
després de l'esclat d'emocions incontrolables...,
i després, fins i tot, de les explosions d'alegria
que barreja els instints de la creació
amb la necessitat de protegir-nos
en aquella abraçada infinita de l'amor,
de quan la mare petoneja la petita bellesa
que més tard es farà immensament gran,
i serà plena d'una humanitat líquida,
oceànicament imprescindible.
Podríem esperar a créixer
amb totes aquestes coses precioses
lligades al ventre encès de la vida d'una mare.
Marc Freixas, 14 juliol 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada