dimecres, 6 de juliol del 2016

Pare...

Pare, ets el dia a dia i les coses de les paraules.
I les coses que s'ajunten per fer vida.
I una inacabable maduresa
que aconsella amb la mirada
de llenguatge imprescindible.
Pare, el dia a dia es fa etern al teu costat,
i mai deixes de gronxar-me el pensament,
i te'm fas present des de la primera llum del néixer...,
de quan tot és per sempre batec persistent,
i el record és immutable en el temps.
Ets la raó i el motor i totes les coses,
i les paraules i la vida i l'exemple, i la primera llum
que em construeix i em configura per dins i per fora.
Marc Freixas, 6 juliol 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.