El teu amor inacabable
és com tota la bellesa de l'aigua
que passeja inevitablement, sense descans
per tots els rius brutals del teu cos tendre.
També ets
el paisatge verd de paraules
que vull escriure només per a tu.
Marc Freixas, a 31 de desembre de 2013
--per al poemari inèdit "Dolça plenitud de tendresa"--
dimarts, 31 de desembre del 2013
diumenge, 29 de desembre del 2013
És un gran dia
Avui, que és un gran dia, han tallat les ales als manaires, diuen que plourà neu de les teulades i cauran llagostins del cel.
Quantes notícies d'un sol cop, oi?
I això no és tot, perquè els innocents deixaran de ser sants per tornar-se idiotes, les nits deixaran de ser negres per tornar-se fantasmes i els banquers deixaran de ser culpables de tot per tornar-se culpables fins i tot dels problemes de la "nasa" amb l'univers sencer, que ja és molt i ja els hi estarà la mar de bé. Ah, si, espera, i també diuen que aquests imbècils del PP al final deixaran fer-nos la consulta, i que a tot estirar podrem revisar la pregunta per fer-ne només una, que vindria a dir-nos si estaríem d'acord en assolir un estat independent per federar-nos amb la resta dels Països Catalans.--com s'han transformat les coses, eh!--clar, no, si amb el dia que és avui tot agafa un valor incalculable, d'aquells que tenen la dimensió necessària que fa falta per esdevenir realitat absoluta del moment aquest famós i històric que vivim--almenys aquesta hauria de ser l'autèntica ambició de tot plegat!--
Ja ho veieu! Avui, que és un gran dia, han tallat d'arrel l'electricitat que duu als collons el Gallardón... mmmm, si, fet i fotut i un pèl resumit, tot això no deixa de tenir sentit perquè en el fons del fons del fons del fons, escolta tu, que en aquí es tracta d'agafar-me a la meva pròpia llei personal i fer servir les eines que disposo per tal de dir ben clar i ben fort que jo mentre pugui seguiré escrivint coses per donar validesa al sentit que ha de tenir la democràcia... i punt.
Marc Freixas, escrit ahir, dia vint-i-vuit de desembre de dos mil tretze
---------------------------------un gran dia!------------------------------------------------------
Quantes notícies d'un sol cop, oi?
I això no és tot, perquè els innocents deixaran de ser sants per tornar-se idiotes, les nits deixaran de ser negres per tornar-se fantasmes i els banquers deixaran de ser culpables de tot per tornar-se culpables fins i tot dels problemes de la "nasa" amb l'univers sencer, que ja és molt i ja els hi estarà la mar de bé. Ah, si, espera, i també diuen que aquests imbècils del PP al final deixaran fer-nos la consulta, i que a tot estirar podrem revisar la pregunta per fer-ne només una, que vindria a dir-nos si estaríem d'acord en assolir un estat independent per federar-nos amb la resta dels Països Catalans.--com s'han transformat les coses, eh!--clar, no, si amb el dia que és avui tot agafa un valor incalculable, d'aquells que tenen la dimensió necessària que fa falta per esdevenir realitat absoluta del moment aquest famós i històric que vivim--almenys aquesta hauria de ser l'autèntica ambició de tot plegat!--
Ja ho veieu! Avui, que és un gran dia, han tallat d'arrel l'electricitat que duu als collons el Gallardón... mmmm, si, fet i fotut i un pèl resumit, tot això no deixa de tenir sentit perquè en el fons del fons del fons del fons, escolta tu, que en aquí es tracta d'agafar-me a la meva pròpia llei personal i fer servir les eines que disposo per tal de dir ben clar i ben fort que jo mentre pugui seguiré escrivint coses per donar validesa al sentit que ha de tenir la democràcia... i punt.
Marc Freixas, escrit ahir, dia vint-i-vuit de desembre de dos mil tretze
---------------------------------un gran dia!------------------------------------------------------
Tremolo amb tu
Tremolo amb tu, ara que torna el fred.
Més tard te n'aniràs, després tornaràs
i m'abraçaré a la teva pell sense espines.
Juro en pròpia vida, vida meva,
que trobaré el foc de la protecció
quan sigui dins teu, a recer
d'aquesta escalfor enllaçada
que juga amb nosaltres
perquè deixem córrer el temps
a plena nit d'atracció i d'incendi
provocat a consciència,
amb tota la premeditació
de les últimes hores
on hem sabut mantenir l'amor viu.
Marc Freixas, poema del vint-i-set de desembre de dos mil tretze
--per al poemari inèdit "Dolça plenitud de tendresa"--
Més tard te n'aniràs, després tornaràs
i m'abraçaré a la teva pell sense espines.
Juro en pròpia vida, vida meva,
que trobaré el foc de la protecció
quan sigui dins teu, a recer
d'aquesta escalfor enllaçada
que juga amb nosaltres
perquè deixem córrer el temps
a plena nit d'atracció i d'incendi
provocat a consciència,
amb tota la premeditació
de les últimes hores
on hem sabut mantenir l'amor viu.
Marc Freixas, poema del vint-i-set de desembre de dos mil tretze
--per al poemari inèdit "Dolça plenitud de tendresa"--
dijous, 26 de desembre del 2013
Santi Borrell, un poeta necessari
Els poemes de Santi Borrell
són bales que se'ns claven al cor
per dir d'una manera clara
la realitat de totes les coses
que rodegen qualsevol forma de vida.
Escriu per fer-nos reflexionar.
Escriu per denunciar tota aquesta malaltia
d'una societat en permanent conflicte,
però també escriu per fer-nos creure
que tot es pot transformar, i que
la pau i l'amor és la millor manera
per conquerir la veritable raó del nostre existir.
Santi Borrell
és un poeta necessari
pels nostres dies.
Marc Freixas, a vint-i-sis de desembre de dos mil tretze
--parlo i escric, en forma de poema,
d'un poeta essencial i necessari--
són bales que se'ns claven al cor
per dir d'una manera clara
la realitat de totes les coses
que rodegen qualsevol forma de vida.
Escriu per fer-nos reflexionar.
Escriu per denunciar tota aquesta malaltia
d'una societat en permanent conflicte,
però també escriu per fer-nos creure
que tot es pot transformar, i que
la pau i l'amor és la millor manera
per conquerir la veritable raó del nostre existir.
Santi Borrell
és un poeta necessari
pels nostres dies.
Marc Freixas, a vint-i-sis de desembre de dos mil tretze
--parlo i escric, en forma de poema,
d'un poeta essencial i necessari--
divendres, 20 de desembre del 2013
Sóc
Sóc
la teva mirada
que penetra sencera
dins les metàfores
d'un poema senzill
ple d'absoluta normalitat...,
i sóc
el carrer de tu
que consumeix hores
en dies memorables
perquè has tornat a guanyar
en aquell somni teu de cada nit.
I sóc
aquell cos de Crist que no crec
i la mirada infinita de la revolta
i el desig de veure caure el poder
i les ganes de dir el vers lliure
i la necessitat de cridar fort el teu nom...,
i sóc
el dolç camí
d'una guerra de pau
guanyada en la lluita
del meu tros de terra que enamora.
Marc Freixas, a vint de desembre de dos mil tretze
la teva mirada
que penetra sencera
dins les metàfores
d'un poema senzill
ple d'absoluta normalitat...,
i sóc
el carrer de tu
que consumeix hores
en dies memorables
perquè has tornat a guanyar
en aquell somni teu de cada nit.
I sóc
aquell cos de Crist que no crec
i la mirada infinita de la revolta
i el desig de veure caure el poder
i les ganes de dir el vers lliure
i la necessitat de cridar fort el teu nom...,
i sóc
el dolç camí
d'una guerra de pau
guanyada en la lluita
del meu tros de terra que enamora.
Marc Freixas, a vint de desembre de dos mil tretze
dilluns, 16 de desembre del 2013
Un parell de poemes
Regala'm el vers de l'esperança.
Dóna'm el verd de tota una vida
i un roig ple de País.
Escriu el teu preciós nom
a la pell dels desitjos més preuats...,
escriu a la taula dels meus poemes
que la tinta del teu cos precís
és la vida inacabable de l'amor
i la font inesgotable de la tendresa.
Malgrat tots els entrebancs,
estima'm sense fi, i fes-ho
amb aquella eternitat perdurable
de saber que les coses complicades
mai faran malbé la nostra fidelitat encesa.
Finalment, la senzillesa de tot
recau en la realitat immensa de nosaltres :
la sensibilitat de dir-nos la veritat,
estimar-nos plenament
sense retreure'ns cap disgust
perquè tot s'ha fet
sense voluntat de fer-nos mal.
Marc Freixas, a catorze de desembre de dos mil tretze
--per al poemari inèdit "Dolça plenitud de tendresa"--
Ens arriba de nou la foscor,
ara que la nit es comença a presentar.
-Com et dius?-
M'ho has preguntat a mi, que no tinc resposta...,
i m'amenaces amb un sucre tan dolç,
que només tinc un somriure poc amic per a tu.
Em quedaré quiet, en silenci.
Ho faré
perquè entenguis
la meva solitud necessària...,
perquè entenguis
la meva necessitat incisiva
de quan busco el plaer d'escriure
i arribar fins a tu per transgredir la vida.
Arribar fins a tu
amb el poema nu, el vers lliure
i la font de la pròpia inspiració.
Marc Freixas, a quinze de desembre de dos mil tretze
--per al poemari inèdit "Dolça plenitud de tendresa"--
Dóna'm el verd de tota una vida
i un roig ple de País.
Escriu el teu preciós nom
a la pell dels desitjos més preuats...,
escriu a la taula dels meus poemes
que la tinta del teu cos precís
és la vida inacabable de l'amor
i la font inesgotable de la tendresa.
Malgrat tots els entrebancs,
estima'm sense fi, i fes-ho
amb aquella eternitat perdurable
de saber que les coses complicades
mai faran malbé la nostra fidelitat encesa.
Finalment, la senzillesa de tot
recau en la realitat immensa de nosaltres :
la sensibilitat de dir-nos la veritat,
estimar-nos plenament
sense retreure'ns cap disgust
perquè tot s'ha fet
sense voluntat de fer-nos mal.
Marc Freixas, a catorze de desembre de dos mil tretze
--per al poemari inèdit "Dolça plenitud de tendresa"--
Ens arriba de nou la foscor,
ara que la nit es comença a presentar.
-Com et dius?-
M'ho has preguntat a mi, que no tinc resposta...,
i m'amenaces amb un sucre tan dolç,
que només tinc un somriure poc amic per a tu.
Em quedaré quiet, en silenci.
Ho faré
perquè entenguis
la meva solitud necessària...,
perquè entenguis
la meva necessitat incisiva
de quan busco el plaer d'escriure
i arribar fins a tu per transgredir la vida.
Arribar fins a tu
amb el poema nu, el vers lliure
i la font de la pròpia inspiració.
Marc Freixas, a quinze de desembre de dos mil tretze
--per al poemari inèdit "Dolça plenitud de tendresa"--
dimarts, 10 de desembre del 2013
Anhel
Si féssim un bon pensament, ben mirat,
seria cert treballar la raó,
esdevindria innocència la casa, i tindríem
plena llibertat de moviment físic i mental...,
i també tindríem una plena i merescuda llibertat vital.
Si per uns breus moments
entenguéssim que en el fons som nens, llavors
no seria necessària la violència entre els pobles
perquè faríem servir de manera sublim
aquesta nostra identitat magnífica
per practicar la pau del diàleg
amb la calma de la paraula.
Sé que tot això, finalment, i amb no massa temps,
ens donaria la materialització certa
de tota aquesta raó treballada que desitgem.
Marc Freixas, a deu de desembre de dos mil tretze
seria cert treballar la raó,
esdevindria innocència la casa, i tindríem
plena llibertat de moviment físic i mental...,
i també tindríem una plena i merescuda llibertat vital.
Si per uns breus moments
entenguéssim que en el fons som nens, llavors
no seria necessària la violència entre els pobles
perquè faríem servir de manera sublim
aquesta nostra identitat magnífica
per practicar la pau del diàleg
amb la calma de la paraula.
Sé que tot això, finalment, i amb no massa temps,
ens donaria la materialització certa
de tota aquesta raó treballada que desitgem.
Marc Freixas, a deu de desembre de dos mil tretze
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.