--avui és diumenge set d'abril de dos mil tretze, i si, sóc independentista, i jo de mal no en sé fer--
Prepareu-vos pel
27 d'abril a la Rambla Sant Francesc de Vilafranca del Penedès!!!!
--encendrem amb espelmes una estelada immensa i espectacular!!!--tot
això ho porta
l'ANC (l'Assemblea Nacional Catalana)---tot plegat amb un munt d'actes
que començaran a partir de les cinc de la tarda, i entre els quals hi
haurà lloc per a la poesia, per combatre amb les paraules allò que un
dia van ser pedres, per reivindicar la nostra terra, per reafirmar-nos
com a poble, per un somni que ha d'esdevenir realitat ben
aviat!!!!--l'acte poètic consistirà en una lectura de poemes a càrrec de
Santi Borrell, Violant De Bru, Joan Porcar, Sonia Sola Gil, Boujtat, David Caño i un servidor----no us ho podeu perdre!!---ens hi veiem, no?
I quin mal faig, si dic que sóc independentista;
si parlo del meu poble i l'estimo,
i ressegueixo amb la paraula el desig del meu paisatge somiat.
I quin mal faig, si dic que sóc independentista;
si parlo de ser lliures,
i vull escriure el català amb la claredat que mereix.
I quin mal faig, si jo de mal no en sé fer;
si m'agradaria compartir la meva llengua amb tu,
el meu poble amb tu,
la meva cultura amb tu,...
I quin mal faig, si dic que sóc independentista;
si jo de mal no en sé fer,
i ressegueixo amb la paraula el desig del meu paisatge somiat.
I si crido contra el vent i disparo amb les paraules,
i si parlo del meu poble i ressegueixo el bell paisatge;
i si canto els himnes de les nostres esperances,
fins el dia que toquem amb les nostres mans, la nostra absoluta llibertat,
i més.
I quin mal faig, si dic que vull la independència.
Marc Freixas, publicat a relatsencatala.cat el 24 de juliol de 2004
Ah, per cert,
que també tindré la sort de compartir versos lliures al Festival de
Poesia a les caves... però això ja us ho explicaré en un altre
moment...------
Enllaç a relatsecatala.cat on hi trobareu el poema :
http://relatsencatala.cat/relat/soc-independentista/12946
Sóc en Marc Freixas i Morros, un poeta de carrer que vola com un ocell sense traves, una paraula que viu en cada vers. Bloc de llibertat poètica per fer de la cultura una flama encesa que batega inevitablement per dins del pensament. Foc a les mans, País etern i amor sense límits.
diumenge, 7 d’abril del 2013
dijous, 4 d’abril del 2013
Un nou poema d'amor
--hem arribat al dia quatre d'abril de dos mil tretze, i ara és un bon moment per deixar-vos un nou poema d'amor------ens fa tanta falta l'amor!!!!------
El teu àlgid secret d'estimar
fa brillar-me els ulls a plena nit
amb estrelles que guien els sentits
fins a la declaració d'amor
que el cor prepara amb timidesa.
Llisca l'extens recorregut de
sensacions
per damunt de la pell sensible i tèbia.
Marc Freixas, del poemari inèdit "Dolça plenitud de tendresa"
dimarts, 2 d’abril del 2013
Un món just
--ja hem arribat al dia dos d'abril de dos mil tretze, i espero que ben aviat, si més no pels volts de Sant Jordi, ja tinguem entre les mans el nou poemari "Amor i Silenci"----mentrestant anem buscant la manera de fer un món més just...--------Àfrica--Costa d'Ivori--Dobet, et prometo que un dia ho aconseguirem!!!!!
Em serveixo de les palpitacions del cor
per escriure batecs d'esperança
davant del mirall tendre
que corprèn ulls de tota mena.
Em sedueixen les paraules
que volen dictar-me emocions...,
i tenen desitjos fugaços
que duren instants, però somien ser eternes.
i parlen de tu, dels teus neguits
i de les coses que regales als altres :
la teva humanitat poètica
per esdevenir solidaris
en un món just
i res més.
Marc Freixas, publicat a relatsencatala.cat el dia disset de novembre de dos mil dotze
Em serveixo de les palpitacions del cor
per escriure batecs d'esperança
davant del mirall tendre
que corprèn ulls de tota mena.
Em sedueixen les paraules
que volen dictar-me emocions...,
i tenen desitjos fugaços
que duren instants, però somien ser eternes.
i parlen de tu, dels teus neguits
i de les coses que regales als altres :
la teva humanitat poètica
per esdevenir solidaris
en un món just
i res més.
Marc Freixas, publicat a relatsencatala.cat el dia disset de novembre de dos mil dotze
dilluns, 1 d’abril del 2013
Si un dia ens llevem...
Si un dia ens llevem, i ja veiem
que tot s'ha posat a la banda optimista
i se'ns acompleix el nostre més gran desig,
llavors ja podrem afirmar amb la veu ferma
que la vida és un somni que forma part de la realitat.
Marc Freixas--paraules inèdites--
que tot s'ha posat a la banda optimista
i se'ns acompleix el nostre més gran desig,
llavors ja podrem afirmar amb la veu ferma
que la vida és un somni que forma part de la realitat.
Marc Freixas--paraules inèdites--
dissabte, 30 de març del 2013
Olor de net
--Bon dia!!!!--és diumenge 31 de març, i ben aviat tot serà ben nou... tot a punt per estrenar!!!--
Ens vàrem atraure amb el perfum de la victòria
i tot feia olor de net dins de les cases i els carrers.
Marc Freixas---de paraules inèdites---
Ens vàrem atraure amb el perfum de la victòria
i tot feia olor de net dins de les cases i els carrers.
Marc Freixas---de paraules inèdites---
En un imaginari personal
En un imaginari personal, on el passat
és ple de referències
que encara parlen del present,
ara ja porto més de mig matí
llegint-me versos de poetes històrics,
de la terra... que si,
que vénen del passat
per quedar-se en el present
i continuen escrivint el futur.
Farem bé d'escoltar les antigues veus
per barrejar tota la seva experiència
amb l'esperit de les noves generacions.
I tot serà ara,
ara que el temps
ha de protegir les ànimes lliures.
I tot serà avui,
avui que les nostres paraules
volen dignificar el sentit comú de les coses.
Marc Freixas, a trenta de març de dos mil tretze
és ple de referències
que encara parlen del present,
ara ja porto més de mig matí
llegint-me versos de poetes històrics,
de la terra... que si,
que vénen del passat
per quedar-se en el present
i continuen escrivint el futur.
Farem bé d'escoltar les antigues veus
per barrejar tota la seva experiència
amb l'esperit de les noves generacions.
I tot serà ara,
ara que el temps
ha de protegir les ànimes lliures.
I tot serà avui,
avui que les nostres paraules
volen dignificar el sentit comú de les coses.
Marc Freixas, a trenta de març de dos mil tretze
dimecres, 27 de març del 2013
Poema a Vicent Andrés Estellés
--avui és vint-i-set de març de dos mil tretze, i fa vint anys que continuem recordant com es mereix a Vicent Andrés Estellés, un dels millors poetes que ha parit la nostra terra--
POEMA A VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
Després de vint anys, Vicent,
a cada dècima de segon
també te'm presentes tothora
per dins de l'ànima
que se'm fa poètica de tu...,
de les teves fornades
en hores on els desitjos
ja eren la gana de fer paraules amb sentit,
de dir les veritats de les coses
i estimar el poble i la seva gent.
Després de vint anys, Vicent,
encara et presentes tothora
per dins la vall del pensament,
i els versos, avui et recorden
per mantenir viva la teva flama...,
la teva puresa rebel,
imprescindible,
inesgotable.
Marc Freixas--Poema a Vicent Andrés Estellés, a vint-i-set de març de dos mil tretze--
POEMA A VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
Després de vint anys, Vicent,
a cada dècima de segon
també te'm presentes tothora
per dins de l'ànima
que se'm fa poètica de tu...,
de les teves fornades
en hores on els desitjos
ja eren la gana de fer paraules amb sentit,
de dir les veritats de les coses
i estimar el poble i la seva gent.
Després de vint anys, Vicent,
encara et presentes tothora
per dins la vall del pensament,
i els versos, avui et recorden
per mantenir viva la teva flama...,
la teva puresa rebel,
imprescindible,
inesgotable.
Marc Freixas--Poema a Vicent Andrés Estellés, a vint-i-set de març de dos mil tretze--
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.