dilluns, 7 d’octubre del 2013

Desfem-nos

La pell
damunt la catifa minuciosa de l'amor.
Els llavis
entren a matar sense treva,
embriagant-me del teu sucre
a la saliva addicta
d'un alcohol perfecte
que no fa mal a les entranyes.
Desfem-nos gota a gota
mentre practiquem amb els petons
la manera de trobar el verb estimar
enmig dels nostres cossos
que ara són líquids incandescents...,
desfem-nos en aquesta puresa
sense deixar de banda el desig
de tenir-nos sense fer-nos mal, i amb tota la pell
damunt d'aquesta nostra catifa minuciosa de l'amor.

Marc Freixas, a set d'octubre de dos mil tretze

dimecres, 2 d’octubre del 2013

Escrutini

Escrutini d'amor sense vots
que prohibeix paraules d'acer inoxidable
damunt la farsa històrica de corruptes innombrables.
Exhibició de força desorbitada
de poders dominants que obliden pobles sencers
per rememorar la podrida retòrica dictatorial...,
només aquella que produeix violència gratuïta
a tots els àmbits d'una societat pacífica
que es manté ferma en les conviccions
i no vol deixar de ser rebel
perquè un dia siguem referent obligat
d'una història escrita a peu de carrer, i a peu
d'una dignitat forjada en el cor d'una terra
que persisteix en la lluita per la seva llibertat
perseguint la dignitat encara no acomplida.
Escrutini d'amor sense vots...,
tan sols fer el camí junts
per esdevenir la nova sang
d'aquesta identitat pròpia que mereixem.

Marc Freixas, a dos d'octubre de dos mil tretze

dimarts, 1 d’octubre del 2013

Veu

Després de la revolució
arribarà la victòria plena de llum...,
i cal fer saber
que tot esdevindrà
la veu dels que no han callat
davant d'aquell silenci inacceptable.

Marc Freixas, 1 d'octubre de 2013

diumenge, 29 de setembre del 2013

Poesia/realitat

Per uns, la poesia
és aquella força
que desprèn la bellesa
en qualsevol carrer a plena llum.
Per altres, la poesia
és aquella crueltat
que desprèn la foscor
en qualsevol carrer sense vida.
Per tant, queda clar
que el fet d'escriure versos
no implica necessàriament
copsar només un camí de roses...,
queda clar, doncs,
que tot esdevé amb sentit
quan la precisió de la realitat que ens envolta
és posada en pràctica
a través de la necessitat de fer justícia.

Marc Freixas, poema del vint-i-vuit de setembre de dos mil tretze

dijous, 26 de setembre del 2013

Poema d'infants

Teniu nens i nenes :
el món és vostre.
No ploreu per un dia sense somriures.
Escolteu l'aigua del mar, del riu i de la pluja
i beveu-ne si teniu una set d'infant,
que això us farà feliços per sempre.
No marxeu del meu costat,
que en la distància us podré veure
i agafaré ben fort les vostres mans
mentre imagino un somni dolç per fer-vos riure.
Teniu petits amics :
l'amor és vostre.
Estimeu i jugueu per ser estimats,
però no ploreu per un dia sense somriures.
Si voleu, podeu cantar-me una cançó
amb les vostres veus dolcíssimes
i porteu-les al meu espai,
que prou falta li fa la innocència!
Tanqueu-me els ulls
amb mans delicades d'infant
i passegeu-les arreu del món sencer,
que de mans com les vostres
de ben segur no n'hi ha enlloc.

Marc Freixas, a vint-i-sis de setembre de dos mil tretze

dimarts, 24 de setembre del 2013

Cantautors compromesos

Quan el so viatja per l'acord
se sent la melodia a flor de pell...,
i la vida es converteix en música
i la terra es protegeix amb notes.
Avui, el món que sempre he imaginat
s'omple de cançons plenes d'esperança
que sovint toquem just quan el so viatja
gaudint de cada tonada rebel
que fa vibrar-nos la pell.
Amb els ulls
toquem la bellesa necessària
que passeja per un passatge, i se'ns fa present
cada acord que sentim a flor de pell
en la música i amb totes les notes.
Perquè tot serà possible
cada cop que el so viatgi...,
i tot serà més nostre cada dia
perquè hi ha una part important de cantautors
que per sort pertanyen a la nostra identitat.

Marc Freixas, a vint-i-quatre de setembre de dos mil tretze

diumenge, 22 de setembre del 2013

Orella morta

Volies parlar de receptes
i et van portar un plat de pastilles.
No van entendre
que desitjaves canviar el món
i que preferies un plat de sopa ben feta...,
i per no entendre,
no van voler escoltar
ni el teu entusiasme
ni la teva valentia.
No van parar l'orella, i semblava
que tots la tenien escapçada.
Diria
que la tenien tan escapçada
que fins i tot el gat -que ja és dir!-
ara ja s'atrevia
a menjar-los l'orella sencera.

Marc Freixas, a vint-i-un de setembre del dos mil tretze

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.