dilluns, 17 de juny del 2013

Cobreix-me la pell...

Cobreix-me la pell
amb els acords d'una música acústica...,
amb el teu cor com a piano
acomodant la pròpia veu
en una cançó d'amor
plena només de tota tu.
Estima'm
amb totes les paraules tendres
que surten per la teva boca dolça, que segons com
encara tenen una sal necessària
que equilibra de manera justa
aquest romanticisme pur que compartim.
Cobreix-me la pell de nou
amb totes les paraules tendres
i estima'm encara més
amb els acords d'una música acústica.

Marc Freixas, a disset de juny de dos mil tretze

1 comentari:

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.